La populazion ladina ntan la vieres napulioniches
Te Ampėz, Fodom, Fascia, tla Val Badia y te Gherdėina viv ncuei ntėur n 30.000 persones de rujeneda ladina. La doi valedes Badia y Gherdėina fej pert dla pruvinzia de Bulsan-Südtirol. Tlo iel la grupa linguistica ladina cun l 4,5 percėnt dla populazion ntiera la mėndra dla trėi grupes linguistiches.
I Ladins y la Ladines ą na si rujenda y cultura (deplł sun la plates web www.museumladin.it, www.micura.it, www.vejin.com). Si rujeneda, l ladin, che fej pert dl retoromann, ie de derivazion neolatina coche per ejėmpl nce l talian o l franzėus. Te Südtirol ie la grupa linguistica ladina recunesciuda dal 1951 coche nce la grupes linguistiches taliana y tudėscia. L segondo Statut de Autonomia dl 1972 cuntėn regulamėnc de scunanza per i Ladins.
Ora che Ampėz tucova la valedes ladines dla Dolomites dal 1363 nchin al 1919 sota l dumėne dla Cėsa de Habsburg. Ampėz fova nchin al 1511 pert dla Republica de Unieja y pona ruvel sota l Tirol y l Imper Asburgich. Ntan la vieres napulioniches y i cumbatimėnc dl 1809 ą nce cumbatł trupes ladines. Una dla figures plu cunesciudes dla vieres napulioniches fova na ladina: Catarina Lanz, " la muta de Spinges". N cont de chėsta persunalitą storica y si partezipazion ai cumbatimėnc pudėis liejer deplł sun chėsta plates.
La vieres napulioniches 1796/1797
La muta de Spinges
Trupes ladines tla Engiadina
La nvenzion dl stlop militer a repetizion
La fin di prinzipac de Persenon y de Trėnt
Tirol sota l dumine de Paiern
La viera de liberazion de Andreas Hofer
I cumbatimėnc de nuvėmber 1809
L ann 1809 a Ampėz
La curta tripartizion di raions ladins
Renfurzamėnt dl`autocuscienza
Inņ sota l`Austria
La vieres napulioniches 1796/1797
Tl 1797 fova "la muta de Spinges" deventeda cunesciuda. Ėila ova senią l cumbatimėnt di 2 d`auril te chėl pitl paesc dlongia Mühlbach y che semiova jissa ora melamėnter per i Tirolesc; ėila cumbatova cun i ėi dlongia la dlieja y ova tenģ su i nemics dan l mur de curtina cun na forcia; i Franzėusc fova restei zėnza paroles y i Tirolesc, giatan inņ snait, i ova ciacei demez. Chi che fova ch`la muta da tan de ardimėnt che ova tosc lascią Spinges, ne n`oven giut alalongia nia sapł.
Catarina Lanz fova na ladina, nasciuda a Al Pian de Mareo tl 1771; plu tert ovela fat la cuega de calonia a Col de S. Luzia y a Andrac, ulache la fova morta tl 1854.

La muta de Spinges
Tl 1797 fova "la muta de Spinges" deventeda cunesciuda. Ėila ova senią l cumbatimėnt dl 2 d`auril te chėl pitl paesc dlongia Mühlbach y che semiova jissa ora melamėnter per i Tirolesc; ėila cumbatova cun i ėi dlongia la dlieja y ova tenģ su i nemics dan 1 mur de curtina cun na forcia; i Franzėusc fova restei zėnza paroles y i Tirolesc, giatan inņ snait, i ova ciacei demez. Chi che fova ch`la muta da tan de ardimėnt che ova tosc lascią Spinges, ne n`oven giut alalongia nia sapł.
Catarina Lanz fova na ladina, nasciuda a Al Pian de Mareo tl 1771; plu tert ovela fat la cuega de calonia a Col de S. Luzia y Andrac, ulache la fova morta tl 1854.
Trupes ladines tl` Engiadina
Tl 1800 fova de plu cumpanģes de Ladins unides mandedes tl Tirol dl nord per defėnder l raion; na grupa de scizeri dla Val Badia, de Fascia y Fedom fova nce passeda tres l`Engiadina y ova nsci pudł cunstaté cun marueia che ti Grijons rujenoven n lingaz bėndebo` valif al sie. Chėsc ova renfurzą la cuscienza de furmé na grupa etnica per si cont, una esistėnta no mé tla Dolomites, ma nce tla Svizera.
La nvenzion dl stlop militer a repetizion
Tl 1799 fova n valgun tlaps dl`armeda austriaca unic armei cun l prim stlop militer a repetizion dl mond, nventą dal Ampezan Biėrtul Gilardoni. Te prėsciapuech 10 ani ovel frabicą a man, sun apusteda dl imperadėur, doimile stlops a d`aria cumpresseda (a 200 atmosferes), che pudova stlupeté 20 bales de plom te puec secunc. L fova n`erma revoluzionera, ma la ne n`ova nia abł suzes, ajache la custova massa y la fova scialdi dlecata: l fova menadrė assé de mpue de ledam y la ne jiva bele nia plu. Per ciariė da nuef l cuntenidėur d`aria ulovel vester doimile colps de na pumpa coche chėla dla rodes da śėn. L resta l fat che n Ladin s`ova fat inuem a Viena, ulache l fova mort tl 1799, coche nventėur jeniel.
La fin di prinzipac de Persenon y de Trėnt
L Prinzipat de Persenon, cunfederą al Tirol ufģzialmėnter cun la costituzion (Landlibell) de Massimilian tl 1511, plu tert limitą te si dėrc de suvranitą dal`Austria, ova manacią de unģ secularisą bele tl 1773. Nce l vėscul de Trėnt ova nvią via tratatives tl 1767 per zeder Flėm al`Austria "a gauja dl sistem dassėnn cumplicą dla giurisdizions te chėla valeda y per la natura dura y ntorta de si abitanc".
Do la segonda viera de coalizion, ėnghe perduda, ova l`Austria messł zeder ala Franzia tl 1802 duta la puscions a vest dl Rein; perchėl se ovela tėut danter l auter i prinzipac dla dlieja de Salzburg, Trėnt y Persenon. La prutestes di vėsculi ne n`ova juą nia pra l imperadėur Franzėsch I. Tl 1803 fova perchėl finą via l dumine tempurel dl vėscul de Persenon, che ova metł man tl 1027, y i puec raions che ti fova restei nchin ntlėuta fova unic njuntei al Tirol. Nsci fova nce la Sunieries de Tor, Fascia y Fedom sota l`aministrazion guvernativa. L avenimėnt fova unģ azetą zėnza gran emozions, coche cunseguėnza de n pruzes storich che messova jģ nsci. Duc i Ladins dla Dolomites fova śėn Tirolesc cun i medems dėrc y duvieres, zėnza defrėnzes da valeda a valeda; ma sambėn ne iesi nia unic liėi adum te na sėula zircoscrizion.
Tirol sota l dumine de Paiern
L destach dal` Austria y l passaje al Paiern tl 1806 fova stat n drė trauma per l Tirol, che perdova monce si inuem y deventova "Südbayern". L liam di abitanc cun l`Austria fova sot y l sėnn contra la duminazion furesta fova cherscił mo deplł cun la reformes radicheles, scrites dant dala costituzion nueva dl 1808. Chėstes jiva debujėn per renuvé l`aministrazion publica y les fossa nce unides realisedes sota l`Austria; ma ajache les univa sfurzedes su dai Bavaresc oveles ancuntą uposizion scepuche les fova bones, sciche la ntroduzion dla dlavea contra la variola che se tulova n grumon de vitimes. A Moena y te Fascia ova i Bavaresc pruibģ la vedla Regules.
La viera de liberazion de Andreas Hofer
Ai 27 de merz dl 1809 ova l imperadėur Franzėsch I prutlamą na campania nueva contra i Franzėusc. I Tirolesc s`ova arlevą sota Andreas Hofer y tl tėmp de n mėns fova dut l paesc delibrą.
Ampėz fova unģ "delibrą" ai 12 d`auril dal colonel grof Lodron, y i scizeri ampezans, liėi ala trupes reguleres, fova jic cun ėiles nchin a Belun. Ma bele ai 10 de mei udova l paesc la retrata dl general Schmidt, inņ batł dai Franzėusc tla planadura: nchin ai 23 de mei fovel passą ntėur 11.000 uemes tres Ampėz. Ntant cumbatova i scizeri de Gherdėina sun l Berg Isel, i Fascians tl Trentin, Badioc y Fedoms fova roc ite tl Agordin nchin a Belun.
I scizeri tirolesc, danter chisc chėi de Gherdėina y de Tor, ova cumbatł cun ardimėnt tla tlusa dl Isarch, sėura Franzensfeste dal didancuei, y nce sun l Berg Isel ovi ciacią l nemich per n segond iede delą da Dģspruch. Duta la azions di Ladins dla Val Badia ie repurtedes cun n grum de particulers tl liber de Alvije Vittur "Enneberg in Geschichte und Sage".

I cumbatimėnc de nuvėmber 1809
Ai 2 de nuvėmber fova l general Peyri marcią cun n 1200 uemes de viers de Fedom. Fedoms, Badioc y Maroi, ntėur n 700 de ndut, ova purvą de ti śaré jł l var a Ciauril y Pian de Sala, ma zėnza arjonjer velch. Davia che i se temova che l nemich ti cacėss fuech a duta la valeda se ova i Ladins retrat; si cumandant ova purtą la capitulazion di Fedoms al Peyri, che l`ą tenģ sciche perjunier y l`ą fat jģ danora tl`avanzeda dl di do. Do avėi durmģ a La Plief fova i Franzėusc jic inant nchin a Curvea. A Pescosta fovel ruvą de renforz nce Gherdėines y Fascians, ma l general Peyri, che ova presentą per mesun de nviėi l nvit de se sotmėter aldņ dla urdenanzes dl imperadėur Franzėsch I, fova stat bon de i fé melsegures, de i fé pesimé y de muever ntant si trupes dal`autra pert dla valeda de viers dl jėuf de Frea; nsci fova mé si retroverdia unida desturbeda dai Gherdėines y Fascians.
Ai 3 de nuvėmber fova la trupes franzėuses passedes tres duta Gherdėina zėnza ancunté praticamėnter uposizion y se ova fermą a Urtijėi per paussé. L di do a Pruca oveles mo abł n gran cumbatimėnt, ma les fova mpo states bones de arjonjer Bulsan y ocupé la zitą.
Ai 8 de nuvėmber y ti dis do dėssa bėn 970 scizeri de duta la Val Badia avėi purvą per l ultim iede, deberieda cun d`autri scizeri tirolesc, de tenģ su l`ocupazion franzėusa de Burnech y Persenon, ma per n debant: urmei fova l cumbatimėnt per la liberazion dl Tirol finą. Dai 16 ai 20 de nuvėmber ova i Franzėusc cris, tla Val Badia y nce tl`autra valedes, ermes y munizions y i capi di scizeri, che fova pona unic śarei via. N valgun Ladins "rebei" fova unic stlupetei, nsci Matie Frener de Mareo, curier de Andreas Hofer, che fova unģ mazą ai 21 de dezėmber a Bulsan.
L ann 1809 a Ampėz
De messel y ai prims d`agost ova i scizeri ampezans, cumandei da Ujep Hirschstein, fi dl dazier, fat de plu iedesc ncurscions y recuisizions che ova arlevą, tl Ciadura nia defendł, l sėnn dla populazion y la reazion di Franzėusc, che fova muec sun Ampėz ai 10 d`agost. Pra l cunfģn ova la cumpanģes de Ampėz y Welsberg tenģ ora per 4 ėura, ma ala fin oveles messł ti la zeder y arbanduné la prima viles ala rubarģes. L fova stat 12 morc, de chisc 9 Ampezans, leprņ splaiei, perjuniers y 60 families derubedes; perchėl ova l vicar y l capochemun sotscrit la sometuda, per schivé mo n majer dann.
Davģa che i Ladins ujins minova che Ampėz foss mo ocupą dai Franzėusc, fovi unic adalerch per i ciacé demez; ai 16 d`agost fovel ruvą 313 uemes armei dala Val Badia, cumandei da Franzėsch Dapunt, y 524 da Fedom, praticamėnter duc i uemes abli, cun Jan de Sisti sciche cumandant. L di do fovel ruvą i Pustri dl "Landsturm", d`autri 1420 armei, che ova arjont San Vit per se asseguré che l ne foss nia plu pericul de na nvajion.
Canche i Ampezans ova udł che i ujins i defendova a na tel moda y do che i ova audģ che Andreas Hofer ova reconcuistą Dispruch ai 13 d`agost, ovi anulą la "capitulazion" te na senteda dl Cunsėi y fat ora de tņ ino la ermes y cumbater inant. Povester ne fossel nia suzedł gran dann sce ntant ne fossel nia ruvą te paesc l fanaticher Luxheim cun na grupa de studėnc ulenters. Chėsc Tudėsch ova ciaculą su l Hirschstein de tņ su inņ, deberieda cun ėl, la ncurscions tres l Ciadura.
L cumandant franzėus Rivara, dan a na tel pruvocazion y dan ala dezijion nueva di Ampezans, ovel tėut la dezijion de straufé i "rebei" y fova muet cun si saudeies contra Ampėz ai 31 d`agost. I scizeri y l Luxheim ova messł ti la zeder y belau duc i abitanc fova mucei ti bņsc. Sibe i uemes dl Luxheim che muciova, che i Franzėusc ova derubą gran pert dla cėses plu daujin ala streda y ti ova dat fuech a de plu frabicac; ntėur 40 de chisc fova vardui jł defin. Pudon se nmaginé la desperazion dla families tuchedes.
La curta tripartizion di raions ladins
Per ti la fé paiė a nosta jėnt, che s`ova nfidą a se rebelé contra d`ėl, ova Napulion de fauré dl 1810, partģ su l Tirol te trėi pertes. L Trentin y l` "Alto Adige" (inuem crią en chėla ucajion) nchin a nord de Bulsan, fova passei al Rėni dla Talia nuef, pra chėl che n ėss nce ulł mėter duc i Ladins, ajache i cumandanc franzėusc ova metł averda che i ne rujenova nia tudėsch. Tla prutesta dla valedes de Gherdėina y Badia vėniel dit che i Ladins ą n si lingaz, defrėnt da chėl talian. La doi valedes fova unides lascedes cun l Paiern, ma mé ajache les fova daviertes de viers de valedes tudėsces (sun i jėufs fovel mé troies). La prutestes d`Ampėz, che se damandova de reste lią ala valeda de Puster, y chėles dl`autra valedes ne n`ova juą a nģa. Fascia fajova pert dl "Alto Adige", Ampėz y Fedom fova unic a fé pert dl "Dipartimento della Piave".
Renfurzamėnt dl`autocuscienza
Chėsta prima tripartizion dla Ladinia ne n`ova per fertuna nia durą plu de trėi ani, ma la ova dal`autra pert crią n fat de prezedėnza per la tripartizion atuela, uluda dai Fascisć.
Ncuei ie la valedes ladines ntėur l Sela partides su sun la trėi pruvinzies de Bulsan, Trėnt y Belun. La prima tripartizion tl 1810 suzedova propi ntan che i Ladins ova giatą cuscienza, coche mei dant, de vester n pitl popul per si cont, defrėnt da chėl tudėsch per lingaz, defrėnt da chėl delą dal cunfin politich dantaldut per la cultura y per la purtenienza al Tirol y al`Austria; dantaldut Ciadurins y Agordins fova deventei "nemics" contra chėi che n ova cumbatł. Fedoms, Badioc y Maroi fova plu iedesc sautei adalerch a defėnder Ampėz, Fascians fova jic te Fedom, Gherdėines, Fascians y Badioc ova cumbatł deberieda tla Val dl Isarch y dlongia Dģspruch y i ova cunstatą de persona che i ova l medem lingaz, la medema usanzes, la medema fedeltą al Tirol; la Ladinia ova nsci giatą n fģl dl spinel plu sterch propi tres la viėra dl 1809.
Inņ sota l`Austria
Do la fin dla viėres napulioniches ie nce la populazion ladina, cun dut l Tirol, inņ ruveda pra l`Austria. Ajache nce l Venet y l Ciadura fova unic liėi al Imper asburgich, ova i burocrac pensą de cunfermé n valguna inuvazions napulioniches metan Ampėz pra l Ciadura y Fascia pra l Trentin. Ma i Ampezans se sentiva tirolesc y la ntraunides aricėules dl 1809 ova giavą ora mo n majer solch che i despartiva da seculi dal Ciadura; tl 1815 ova l chemun mandą na delegazion a Dģspruch y i argumėnc valėivli cumpedei su tla petizion ova fat fazion; Ampėz fova restą lią cun l`autra valedes ladines al Tirol.
I Fascians ne n`ova povester nia sentģ per tėmp y ėura la mudazion che ti univa ancontra, y l decrėt dl 1817, che destacova la valeda dala zircoscrizion de Bulsan per la taché a chėla de Trėnt, i ova metui dant al fat cumplģ. Scebėn che l Trentin fova ntlėuta austriach y se tlamova "Tirol talian", fova la populazion fasciana, che ova daniėura fat pert de Bulsan, cuntrera y ova prutestą, ma per n debant.
A uni moda, nce sce te zircoscrizions defrėntes, fova śėn duc i Ladins dla cin valedes dla Dolomites inņ sota l`Austria ulache i ie restei cun l Tirol nchin ala prima viėra mundiela.
Dr. Bepe Richebuono
Test scurtą y adatą per la plata web
D`autri particuleres:
Giuseppe Richebuono, Pitla Storia di Ladins dla Dolomites
Istitut Ladin Micurą de Rü, San Martin de Tor, 1990
Giuseppe Richebuono, Ampezzo durante le guerre napoleoniche 1796-1814
Union di Ladins, Cortina 1985
I Ladins y la Ladines ą na si rujenda y cultura (deplł sun la plates web www.museumladin.it, www.micura.it, www.vejin.com). Si rujeneda, l ladin, che fej pert dl retoromann, ie de derivazion neolatina coche per ejėmpl nce l talian o l franzėus. Te Südtirol ie la grupa linguistica ladina recunesciuda dal 1951 coche nce la grupes linguistiches taliana y tudėscia. L segondo Statut de Autonomia dl 1972 cuntėn regulamėnc de scunanza per i Ladins.
La vieres napulioniches 1796/1797
La muta de Spinges
Trupes ladines tla Engiadina
La nvenzion dl stlop militer a repetizion
La fin di prinzipac de Persenon y de Trėnt
Tirol sota l dumine de Paiern
La viera de liberazion de Andreas Hofer
I cumbatimėnc de nuvėmber 1809
L ann 1809 a Ampėz
La curta tripartizion di raions ladins
Renfurzamėnt dl`autocuscienza
Inņ sota l`Austria
La vieres napulioniches 1796/1797
Tl 1797 fova "la muta de Spinges" deventeda cunesciuda. Ėila ova senią l cumbatimėnt di 2 d`auril te chėl pitl paesc dlongia Mühlbach y che semiova jissa ora melamėnter per i Tirolesc; ėila cumbatova cun i ėi dlongia la dlieja y ova tenģ su i nemics dan l mur de curtina cun na forcia; i Franzėusc fova restei zėnza paroles y i Tirolesc, giatan inņ snait, i ova ciacei demez. Chi che fova ch`la muta da tan de ardimėnt che ova tosc lascią Spinges, ne n`oven giut alalongia nia sapł.
Catarina Lanz fova na ladina, nasciuda a Al Pian de Mareo tl 1771; plu tert ovela fat la cuega de calonia a Col de S. Luzia y a Andrac, ulache la fova morta tl 1854.
La muta de Spinges
Tl 1797 fova "la muta de Spinges" deventeda cunesciuda. Ėila ova senią l cumbatimėnt dl 2 d`auril te chėl pitl paesc dlongia Mühlbach y che semiova jissa ora melamėnter per i Tirolesc; ėila cumbatova cun i ėi dlongia la dlieja y ova tenģ su i nemics dan 1 mur de curtina cun na forcia; i Franzėusc fova restei zėnza paroles y i Tirolesc, giatan inņ snait, i ova ciacei demez. Chi che fova ch`la muta da tan de ardimėnt che ova tosc lascią Spinges, ne n`oven giut alalongia nia sapł.
Catarina Lanz fova na ladina, nasciuda a Al Pian de Mareo tl 1771; plu tert ovela fat la cuega de calonia a Col de S. Luzia y Andrac, ulache la fova morta tl 1854.
Trupes ladines tl` Engiadina
Tl 1800 fova de plu cumpanģes de Ladins unides mandedes tl Tirol dl nord per defėnder l raion; na grupa de scizeri dla Val Badia, de Fascia y Fedom fova nce passeda tres l`Engiadina y ova nsci pudł cunstaté cun marueia che ti Grijons rujenoven n lingaz bėndebo` valif al sie. Chėsc ova renfurzą la cuscienza de furmé na grupa etnica per si cont, una esistėnta no mé tla Dolomites, ma nce tla Svizera.
La nvenzion dl stlop militer a repetizion
Tl 1799 fova n valgun tlaps dl`armeda austriaca unic armei cun l prim stlop militer a repetizion dl mond, nventą dal Ampezan Biėrtul Gilardoni. Te prėsciapuech 10 ani ovel frabicą a man, sun apusteda dl imperadėur, doimile stlops a d`aria cumpresseda (a 200 atmosferes), che pudova stlupeté 20 bales de plom te puec secunc. L fova n`erma revoluzionera, ma la ne n`ova nia abł suzes, ajache la custova massa y la fova scialdi dlecata: l fova menadrė assé de mpue de ledam y la ne jiva bele nia plu. Per ciariė da nuef l cuntenidėur d`aria ulovel vester doimile colps de na pumpa coche chėla dla rodes da śėn. L resta l fat che n Ladin s`ova fat inuem a Viena, ulache l fova mort tl 1799, coche nventėur jeniel.
La fin di prinzipac de Persenon y de Trėnt
L Prinzipat de Persenon, cunfederą al Tirol ufģzialmėnter cun la costituzion (Landlibell) de Massimilian tl 1511, plu tert limitą te si dėrc de suvranitą dal`Austria, ova manacią de unģ secularisą bele tl 1773. Nce l vėscul de Trėnt ova nvią via tratatives tl 1767 per zeder Flėm al`Austria "a gauja dl sistem dassėnn cumplicą dla giurisdizions te chėla valeda y per la natura dura y ntorta de si abitanc".
Do la segonda viera de coalizion, ėnghe perduda, ova l`Austria messł zeder ala Franzia tl 1802 duta la puscions a vest dl Rein; perchėl se ovela tėut danter l auter i prinzipac dla dlieja de Salzburg, Trėnt y Persenon. La prutestes di vėsculi ne n`ova juą nia pra l imperadėur Franzėsch I. Tl 1803 fova perchėl finą via l dumine tempurel dl vėscul de Persenon, che ova metł man tl 1027, y i puec raions che ti fova restei nchin ntlėuta fova unic njuntei al Tirol. Nsci fova nce la Sunieries de Tor, Fascia y Fedom sota l`aministrazion guvernativa. L avenimėnt fova unģ azetą zėnza gran emozions, coche cunseguėnza de n pruzes storich che messova jģ nsci. Duc i Ladins dla Dolomites fova śėn Tirolesc cun i medems dėrc y duvieres, zėnza defrėnzes da valeda a valeda; ma sambėn ne iesi nia unic liėi adum te na sėula zircoscrizion.
Tirol sota l dumine de Paiern
L destach dal` Austria y l passaje al Paiern tl 1806 fova stat n drė trauma per l Tirol, che perdova monce si inuem y deventova "Südbayern". L liam di abitanc cun l`Austria fova sot y l sėnn contra la duminazion furesta fova cherscił mo deplł cun la reformes radicheles, scrites dant dala costituzion nueva dl 1808. Chėstes jiva debujėn per renuvé l`aministrazion publica y les fossa nce unides realisedes sota l`Austria; ma ajache les univa sfurzedes su dai Bavaresc oveles ancuntą uposizion scepuche les fova bones, sciche la ntroduzion dla dlavea contra la variola che se tulova n grumon de vitimes. A Moena y te Fascia ova i Bavaresc pruibģ la vedla Regules.
La viera de liberazion de Andreas Hofer
Ai 27 de merz dl 1809 ova l imperadėur Franzėsch I prutlamą na campania nueva contra i Franzėusc. I Tirolesc s`ova arlevą sota Andreas Hofer y tl tėmp de n mėns fova dut l paesc delibrą.
Ampėz fova unģ "delibrą" ai 12 d`auril dal colonel grof Lodron, y i scizeri ampezans, liėi ala trupes reguleres, fova jic cun ėiles nchin a Belun. Ma bele ai 10 de mei udova l paesc la retrata dl general Schmidt, inņ batł dai Franzėusc tla planadura: nchin ai 23 de mei fovel passą ntėur 11.000 uemes tres Ampėz. Ntant cumbatova i scizeri de Gherdėina sun l Berg Isel, i Fascians tl Trentin, Badioc y Fedoms fova roc ite tl Agordin nchin a Belun.
I scizeri tirolesc, danter chisc chėi de Gherdėina y de Tor, ova cumbatł cun ardimėnt tla tlusa dl Isarch, sėura Franzensfeste dal didancuei, y nce sun l Berg Isel ovi ciacią l nemich per n segond iede delą da Dģspruch. Duta la azions di Ladins dla Val Badia ie repurtedes cun n grum de particulers tl liber de Alvije Vittur "Enneberg in Geschichte und Sage".
I cumbatimėnc de nuvėmber 1809
Ai 2 de nuvėmber fova l general Peyri marcią cun n 1200 uemes de viers de Fedom. Fedoms, Badioc y Maroi, ntėur n 700 de ndut, ova purvą de ti śaré jł l var a Ciauril y Pian de Sala, ma zėnza arjonjer velch. Davia che i se temova che l nemich ti cacėss fuech a duta la valeda se ova i Ladins retrat; si cumandant ova purtą la capitulazion di Fedoms al Peyri, che l`ą tenģ sciche perjunier y l`ą fat jģ danora tl`avanzeda dl di do. Do avėi durmģ a La Plief fova i Franzėusc jic inant nchin a Curvea. A Pescosta fovel ruvą de renforz nce Gherdėines y Fascians, ma l general Peyri, che ova presentą per mesun de nviėi l nvit de se sotmėter aldņ dla urdenanzes dl imperadėur Franzėsch I, fova stat bon de i fé melsegures, de i fé pesimé y de muever ntant si trupes dal`autra pert dla valeda de viers dl jėuf de Frea; nsci fova mé si retroverdia unida desturbeda dai Gherdėines y Fascians.
Ai 3 de nuvėmber fova la trupes franzėuses passedes tres duta Gherdėina zėnza ancunté praticamėnter uposizion y se ova fermą a Urtijėi per paussé. L di do a Pruca oveles mo abł n gran cumbatimėnt, ma les fova mpo states bones de arjonjer Bulsan y ocupé la zitą.
Ai 8 de nuvėmber y ti dis do dėssa bėn 970 scizeri de duta la Val Badia avėi purvą per l ultim iede, deberieda cun d`autri scizeri tirolesc, de tenģ su l`ocupazion franzėusa de Burnech y Persenon, ma per n debant: urmei fova l cumbatimėnt per la liberazion dl Tirol finą. Dai 16 ai 20 de nuvėmber ova i Franzėusc cris, tla Val Badia y nce tl`autra valedes, ermes y munizions y i capi di scizeri, che fova pona unic śarei via. N valgun Ladins "rebei" fova unic stlupetei, nsci Matie Frener de Mareo, curier de Andreas Hofer, che fova unģ mazą ai 21 de dezėmber a Bulsan.
L ann 1809 a Ampėz
De messel y ai prims d`agost ova i scizeri ampezans, cumandei da Ujep Hirschstein, fi dl dazier, fat de plu iedesc ncurscions y recuisizions che ova arlevą, tl Ciadura nia defendł, l sėnn dla populazion y la reazion di Franzėusc, che fova muec sun Ampėz ai 10 d`agost. Pra l cunfģn ova la cumpanģes de Ampėz y Welsberg tenģ ora per 4 ėura, ma ala fin oveles messł ti la zeder y arbanduné la prima viles ala rubarģes. L fova stat 12 morc, de chisc 9 Ampezans, leprņ splaiei, perjuniers y 60 families derubedes; perchėl ova l vicar y l capochemun sotscrit la sometuda, per schivé mo n majer dann.
Davģa che i Ladins ujins minova che Ampėz foss mo ocupą dai Franzėusc, fovi unic adalerch per i ciacé demez; ai 16 d`agost fovel ruvą 313 uemes armei dala Val Badia, cumandei da Franzėsch Dapunt, y 524 da Fedom, praticamėnter duc i uemes abli, cun Jan de Sisti sciche cumandant. L di do fovel ruvą i Pustri dl "Landsturm", d`autri 1420 armei, che ova arjont San Vit per se asseguré che l ne foss nia plu pericul de na nvajion.
Canche i Ampezans ova udł che i ujins i defendova a na tel moda y do che i ova audģ che Andreas Hofer ova reconcuistą Dispruch ai 13 d`agost, ovi anulą la "capitulazion" te na senteda dl Cunsėi y fat ora de tņ ino la ermes y cumbater inant. Povester ne fossel nia suzedł gran dann sce ntant ne fossel nia ruvą te paesc l fanaticher Luxheim cun na grupa de studėnc ulenters. Chėsc Tudėsch ova ciaculą su l Hirschstein de tņ su inņ, deberieda cun ėl, la ncurscions tres l Ciadura.
L cumandant franzėus Rivara, dan a na tel pruvocazion y dan ala dezijion nueva di Ampezans, ovel tėut la dezijion de straufé i "rebei" y fova muet cun si saudeies contra Ampėz ai 31 d`agost. I scizeri y l Luxheim ova messł ti la zeder y belau duc i abitanc fova mucei ti bņsc. Sibe i uemes dl Luxheim che muciova, che i Franzėusc ova derubą gran pert dla cėses plu daujin ala streda y ti ova dat fuech a de plu frabicac; ntėur 40 de chisc fova vardui jł defin. Pudon se nmaginé la desperazion dla families tuchedes.
La curta tripartizion di raions ladins
Per ti la fé paiė a nosta jėnt, che s`ova nfidą a se rebelé contra d`ėl, ova Napulion de fauré dl 1810, partģ su l Tirol te trėi pertes. L Trentin y l` "Alto Adige" (inuem crią en chėla ucajion) nchin a nord de Bulsan, fova passei al Rėni dla Talia nuef, pra chėl che n ėss nce ulł mėter duc i Ladins, ajache i cumandanc franzėusc ova metł averda che i ne rujenova nia tudėsch. Tla prutesta dla valedes de Gherdėina y Badia vėniel dit che i Ladins ą n si lingaz, defrėnt da chėl talian. La doi valedes fova unides lascedes cun l Paiern, ma mé ajache les fova daviertes de viers de valedes tudėsces (sun i jėufs fovel mé troies). La prutestes d`Ampėz, che se damandova de reste lią ala valeda de Puster, y chėles dl`autra valedes ne n`ova juą a nģa. Fascia fajova pert dl "Alto Adige", Ampėz y Fedom fova unic a fé pert dl "Dipartimento della Piave".
Renfurzamėnt dl`autocuscienza
Chėsta prima tripartizion dla Ladinia ne n`ova per fertuna nia durą plu de trėi ani, ma la ova dal`autra pert crią n fat de prezedėnza per la tripartizion atuela, uluda dai Fascisć.
Ncuei ie la valedes ladines ntėur l Sela partides su sun la trėi pruvinzies de Bulsan, Trėnt y Belun. La prima tripartizion tl 1810 suzedova propi ntan che i Ladins ova giatą cuscienza, coche mei dant, de vester n pitl popul per si cont, defrėnt da chėl tudėsch per lingaz, defrėnt da chėl delą dal cunfin politich dantaldut per la cultura y per la purtenienza al Tirol y al`Austria; dantaldut Ciadurins y Agordins fova deventei "nemics" contra chėi che n ova cumbatł. Fedoms, Badioc y Maroi fova plu iedesc sautei adalerch a defėnder Ampėz, Fascians fova jic te Fedom, Gherdėines, Fascians y Badioc ova cumbatł deberieda tla Val dl Isarch y dlongia Dģspruch y i ova cunstatą de persona che i ova l medem lingaz, la medema usanzes, la medema fedeltą al Tirol; la Ladinia ova nsci giatą n fģl dl spinel plu sterch propi tres la viėra dl 1809.
Inņ sota l`Austria
Do la fin dla viėres napulioniches ie nce la populazion ladina, cun dut l Tirol, inņ ruveda pra l`Austria. Ajache nce l Venet y l Ciadura fova unic liėi al Imper asburgich, ova i burocrac pensą de cunfermé n valguna inuvazions napulioniches metan Ampėz pra l Ciadura y Fascia pra l Trentin. Ma i Ampezans se sentiva tirolesc y la ntraunides aricėules dl 1809 ova giavą ora mo n majer solch che i despartiva da seculi dal Ciadura; tl 1815 ova l chemun mandą na delegazion a Dģspruch y i argumėnc valėivli cumpedei su tla petizion ova fat fazion; Ampėz fova restą lią cun l`autra valedes ladines al Tirol.
I Fascians ne n`ova povester nia sentģ per tėmp y ėura la mudazion che ti univa ancontra, y l decrėt dl 1817, che destacova la valeda dala zircoscrizion de Bulsan per la taché a chėla de Trėnt, i ova metui dant al fat cumplģ. Scebėn che l Trentin fova ntlėuta austriach y se tlamova "Tirol talian", fova la populazion fasciana, che ova daniėura fat pert de Bulsan, cuntrera y ova prutestą, ma per n debant.
A uni moda, nce sce te zircoscrizions defrėntes, fova śėn duc i Ladins dla cin valedes dla Dolomites inņ sota l`Austria ulache i ie restei cun l Tirol nchin ala prima viėra mundiela.
Dr. Bepe Richebuono
Test scurtą y adatą per la plata web
D`autri particuleres:
Giuseppe Richebuono, Pitla Storia di Ladins dla Dolomites
Istitut Ladin Micurą de Rü, San Martin de Tor, 1990
Giuseppe Richebuono, Ampezzo durante le guerre napoleoniche 1796-1814
Union di Ladins, Cortina 1985
Feste

Jubiläum

Theater

Wissenschaft

2009 aktuell













